Parlar de sexualitat als nens. Un tema tabú?

Els nens cada vegada coneixen abans i millor tot sobre la sexualitat, especialment donat al fàcil accés que ténen a les noves tecnologies. De fet, senten aquesta curiositat des de ben petits, quan es pregunten ‘com neixen els nens’. Parlar sobre sexualitat és un tema que ens incomoda com a pares? Quina és la millor manera d’abordar-la amb els nostres fills?…

Entrevistem l’equip de SexAFIN format per Bruna Alvarez, Doctora en Antropologia Social i Historiadora, Victòria Badia, Antropòloga i Psicòloga, Estel Malgosa i Marta Mayoral, totes dues doctorades en Antropologia en temes vinculats a la sexualitat i la infància. Totes són integrants d’AFIN, un grup de Recerca Interdisciplinària especialitzat en infància, adolescència, reproducció i famílies, dirigit per Diana Marre, que forma part del Departament d’Antropologia de la Universitat Autònoma de Barcelona.

 

1. Quines són les principals àrees d’actuació d’AFIN?

Treballem principalment en temes de:

.Reproducció humana: sexual i assistida, reproducció amb la participació de ‘terceres parts’ (gàmetes, embrions, gestació o nens/as), cures, treballs i serveis reproductius transnacionals.

.Parentalidad: maternitats, paternitats, conciliació de la vida laboral i familiar, cures, treball reproductiu i vida familiar.

.Infàncies i joventuts: sexualitat, orígens reproductius –adopció o amb la participació de ‘terceres parteixes’- diversitat familiar i bullying.

Ens caracteritza una decidida voluntat que els resultats de recerques transcendeixin l’àmbit acadèmic per a arribar als col·lectius amb i per l’interès dels quals i benestar es treballa. Per aquest motiu, en el 2015 creem el Centre AFIN, un centre de Serveis que atén persones, famílies i realitza projectes d’intervenció social a les escoles, amb tota la comunitat educativa.

 

2. Entre les àrees de recerca i formació d’AFIN està la de ‘Sexualitat i Infància’ dirigida a famílies i a col·legis. Què oferiu a aquests col·lectius? Com s’estructuren les xerrades?

Efectivament. Aquesta àrea l’abordem des de ‘Sex AFIN’, un projecte de recerca i intervenció a través del qual orientem a tota la comunitat educativa per a comprendre què saben els nens i nenes sobre sexualitat i com la construeixen. Treballem principalment amb tallers dirigits a nens/es, co-formació a professors i xerrades i tallers amb les famílies. En les xerrades expliquem a les famílies el que saben els nens/es sobre sexualitat i reproducció i, en els tallers, els aportem recursos sobre com parlar de sexualitat amb els seus fills/es.

Equip d’AFIN

 

3. A partir de quina edat comencen a parlar o interessar-se els nens per la sexualitat?

Jo diria que des de sempre. Depenent de l’edat i del caràcter del nen/a, el mostrarà d’una manera o d’una altra. Els resultats que estem obtenint de la recerca realitzada amb els nens i nenes mostren com construeixen la sexualitat amb les eines i informació que els proporcionem els adults. Així per exemple, en un grup de 7 anys d’edat, alguns diuen que els bebès es formen a través de llavors, uns altres que  quan dues persones s’estimen ajunten el penis amb la vulva i amb unes cèl·lules es formen els bebès o, per exemple, un nen fill d’una parella de mares va explicar que els nens els feien els metges. Els resultats que obtenim són molt semblants als de les recerques internacionals realitzades per l’Organització Mundial de la Salut o la UNESCO. Molt resumidament el missatge principal és el següent: el dret a la informació és fonamental per a poder desenvolupar habilitats i actituds de respecte al propi cos i al dels altres, que permetran en el futur poder tenir una entrada a les experiències sexuals més segura i plaent perquè ja no necessitaran experimentar per a conèixer.

 

4. Hem de preocupar-nos com a pares/mares si els nostres fills petits mostren interès primerenc en aquest tema? Algun senyal d’alarma que ens indiqui que hem d’acudir a un professional?

Al meu entendre, acudir a un professional és una opció a considerar si tenim alguna situació concreta a casa que no sabem afrontar o gestionar com a mares o pares. De fet, en el Centre AFIN disposem de servei d’atenció a les famílies orientat a aquest propòsit.

En general, abans de portar als nostres fills/es a un professional pensant que tenen un problema, és millor assessorar-se com a pares. El que veiem en el Centre AFIN és que moltes vegades, amb una o dues sessions amb els adults, els aportem la informació i eines necessàries per a gestionar determinats temes a casa. Si es detecta algun tema més complex, llavors sí que proposem sessions familiars més psicoterapéutiques.

 

5. En els últims anys en els col·legis tendeix a ensenyar-se ja des de parvulari part del vocabulari relacionat amb els òrgans sexuals i el sistema reproductiu. A vegades, aquesta teoria desbanca el conte de la cigonya que moltes famílies utilitzen per a explicar-los com arriben els nens al món. No hauria d’haver-hi més consens entre el professorat i les famílies? Fins a quin punt aquesta contraposició de versions pot ser negativa per als més petits?

La falta de consens no és únicament entre el professorat i les famílies, sinó que és un tema social. Nosaltres en les xerrades ho comparem amb la incorporació de les dones al mercat laboral, on hi ha un consens social sobre que les dones treballin fóra de casa. Si la mestra treballa un text que explica que una dona metge treballa a l’hospital curant a les persones i ve una família a queixar-se perquè, segons la seva manera de pensar i la seva moral, les dones no han de treballar i no vol que es treballi a classe un text on les dones treballin, el professorat argumentarà que el projecte educatiu de l’escola i la pròpia legislació promouen la igualtat entre homes i dones i, per tant, no hi ha discussió possible.

En canvi, no passa el mateix en temes de sexualitat. El professorat i les famílies senten que aquests temes haurien de ser explicats a casa, però el cas és que nens i nenes pregunten i el professorat es troba en situacions en les quals no sap què respondre per a no passar un límit invisible del que “hauria” d’explicar-se a casa. Per exemple, una mestra ens va explicar que una nena de 10 anys li va preguntar si era millor una compresa o un tampó. Ella li va dir que li preguntés a la seva mare. Estic convençuda que totes les mares preferim que les nostres filles ens preguntin aquestes coses a nosaltres. Però què passa si la nena se sent més còmoda preguntant-li-ho a la professora perquè percep que aquests temes incomoden a la seva mare? Si no hi ha cap adult al qual puguin acudir per a preguntar sobre sexualitat, on buscaran els nens/es la informació? Pel que diuen diversos estudis i la nostra experiència en les escoles, Internet és la principal font d’informació sobre sexualitat. I ja sabem que la majoria de coses que hi ha a la xarxa no estan pensades amb finalitats educatives…

 

6. Els nens/es tendeixen a repetir el que senten o realment saben el que diuen?

Els nens/es no tenen vocabulari per a parlar de coses que els passen en els seus cossos, així que de seguida parlen de ‘fer l’amor’ o de ‘violació’, que són les paraules que senten. Una mestra ens va explicar que un dia una nena de 8 o 9 anys li va dir que havia ‘fet l’amor’. La mestra, espantada, li va preguntar què havia passat i la nena li va explicar que li havia fet un petó a un nen. En una altra ocasió, una nena li va preguntar a la seva mare si un nen/a de 9 anys podia fer l’amor. La mare li va dir que no, però la nena va continuar preguntant. Al final la mare li va dir que perquè li ho estava preguntant i la nena li va respondre que quan obria i tancava les cames notava sensacions estranyes a la vulva… La mare li va explicar que això no tenia res a veure amb mantenir relacions sexuals sinó que es feia gran i el seu cós estava començant a canviar.

Partint de la idea que allò del que no es parla no existeix, ens porta a reflexionar que parlar sobre sexualitat durant la infància continua sent un tema tabú. En les cultures occidentals es tendeix a creure que els nens/es són éssers innocents i asexuals, de manera que el coneixement sexual s’obté a mesura que es fan adults. No obstant, això no és exactament així. El que analitzem en el projecte és com els nens i nenes construeixen i signifiquen la seva pròpia sexualitat. El diàleg amb els adults és important perquè, d’aquesta manera, els ajudem a construir-la i significar-la.

 

7. En general, és cert que els nens i adolescents saben més ara que abans sobre la sexualitat? En cas afirmatiu, aquest coneixement es posa en pràctica?

El que veiem és que saben coses, però són confuses. Els nens/es de sisè de primària, malgrat haver estudiat l’aparell reproductiu, tenen confusió sobre la menstruació, no saben què és el clítoris… Normal, si a l’escola s’estudia l’aparell reproductor i no l’aparell genital, el clítoris no surt enlloc! De totes maneres, el principal tabú que hem trobat és parlar de plaer. Molts pares/mares ens comenten que poden parlar de sexualitat amb els seus fills/es explicant el funcionament biològic, però parlar de plaer els hi costa molt.

Ens pensem que saben molt, perquè donem per fet que tenen la informació molt a prop, i la tenen. Però si no els ajudem a muntar el puzzle, el coneixement que tenen és fragmentat. Molts d’ells es queden amb la idea que les relacions sexuals són només per a tenir fills. Fins a tal punt que alguns nens diuen que els seus pares (heterosexuals) no n’han tingut, ni tan sols a tenir-los a ells.

 

8. Existeixen diferències en la manera en què entenen la sexualitat els nens i les nenes ja des de petits? Podríeu posar-nos alguns exemples?

En els tallers que realitzem amb nens/es treballem amb petits grups que fan ells mateixos i que, en la majoria de les vegades, els creen segregats per gènere. Ràpidament ens vam adonar que en tots els cursos existien diferències, perquè en general les nenes tendeixen a parlar més de l’embaràs -quan expliquen la reproducció- i d’una dimensió més relacional de la sexualitat, mentre els nens se centren en les pràctiques sexuals i el plaer.

To i que les famílies i mestres s’esforcen en educar de forma igualitària a nens i nenes, ells construeixen i expressen la seva sexualitat de forma diferent reproduint el que passa a la societat. Es tendeix a invisibilizar el plaer femení, les nenes solen parlar de sexualitat en petits grups, fins i tot a vegades amb professores. En canvi, els nens tendeixen a expressar una sexualitat pública, estereotipada i amb dificultats de parlar del propi cos i la pròpia sexualitat.

 

9. Com a pares, és millor esperar que ens treguin el tema per a parlar de la sexualitat o és recomanable proposar-lo nosaltres com un tema més?

Si els adults no posem sobre la taula el tema de la sexualitat és difícil que els nens i nenes ens preguntin. Per això, alguns experts recomanen que des que els nens són bebès aprenguin a nomenar les parts del cos.

No podem esperar que els nostres fills/es preguntin sobre temes que nosaltres com a adults mai hem tractat o hem intentat esquivar. Tenim un cas d’una nena adoptada en què els pares teníen moltes dificultats per a parlar del procés d’adopció i de la família d’origen. Sent atesa per una de les professionals d’AFIN, la nena li va dir: “Tu saps que sóc adoptada?” “Sí”, va respondre la professional. “Ah, doncs no li ho diguis a la meva mare, perquè ella no ho sap”, li va dir la nena.

Finalment, cal tenir en compte que si un nen/a pregunta sobre sexualitat és que està preparat per a rebre una resposta. També és cert que hi ha nens/es a qui no els interessa parlar del tema i no cal forçar-los.

 

10. Hi ha relació entre el grau de coneixement que un nen o adolescent té sobre el sexe i com actuarà i/o el gaudirà en un futur?

Sí, totalment. Les recerques internacionals així ho assenyalen. Quanta més informació tinguin els nens/es sobre els seus cossos, els canvis i la sexualitat en sentit ampli, més segura i plaent serà la seva entrada en la sexualitat adulta.

 

11. Com podem conèixer i assistir com a pares/mares a les sessions formatives que impartiu des d’AFIN?

Si es tracta d’una visita personalitzada, el millor és trucar al Centre (93 581 46 40) i explicar una mica quin és el cas o necessitat. La persona que atén la trucada els derivarà a la professional més especialitzada en el tema en qüestió.

Per a tallers grupals, normalment ens contacten associacions de famílies (AMPA o AFAs). De totes maneres, si un grup de mares o pares estan interessats en els temes que treballem, també ens poden contactar. Estem obertes a propostes! Aquest és el nostre email: c.afin@uab.cat.

 

Per |2019-03-07T10:53:33+00:00febrer 27th, 2019|Entrevistes, La Veu de l'Expert|0 Comentaris

T’animes a comentar?