“S’ha de posar límit als Reis Mags i al Pare Noel: un excés de regals els fa perdre la il·lusió”

Mestra per vocació i mare d’una nena de 4 anys. Exigent i afectuosa a parts iguals, la Carla és professora de primària a una escola concertada de Barcelona des de fa 9 anys i l’hem entrevistat perquè ens ajudi a entendre i afrontar alguns dubtes que poden sorgir-nos com a pares durant aquestes festes. Ens acompanyes?

 

1.- Sempre havies volgut ser mestra? Quant fa que t’hi dediques?

Sí, sempre m’han agradat els nens. Vaig començar fent de cangur, després de professora de reforç i finalment vaig estudiar magisteri. Sóc mestra des de fa 9 anys.

 

2.- Què és el que més t’agrada de la teva professió? I el que menys?

El que més m’apassiona d’estar amb els nens és l’alegria i passió que transmeten amb tot el que fan i la innocència que els caracteritza, és quelcom que es perd massa aviat i reviure-la és fantàstic. També  és molt maco anar veient com creixen, com canvien i com van madurant.

El que menys m’agrada, sense dubte, és tota la burocràcia i la paperassa que ens exigeixen complimentar cada vegada més: programacions, protocols, autoritzacions…

 

 

3.-  De quines edats son els nens als que dones classe o ets tutora?

Sóc tutora de tercer de primària i també dono classes a primer i segon.

 

4.- En general, hi ha diferència entre el grau de maduresa d’un nen i d’una nena de la mateixa edat? En cas afirmatiu, en quins aspectes s’evidencia més?

El grau de maduresa depèn de cada nen (del seu caràcter, les seves vivències personals, l’educació i valors que rep…). On sí que veiem diferència entre nens i nenes és en l’actitud i la manera de relacionar-se. Els nens, per lo general, són bastant més moguts i les seves baralles son més primàries, més simples. Les nenes, en canvi, ja des de petites són més complexes, estableixen uns vincles emocionals més forts, hi ha més competitivitat entre elles… En conseqüència, les discussions són quelcom més complicades, més profundes i també una mica més difícil de solucionar. En fi (somriu), un clar reflex del que succeeix també quan creixem.

 

5.- Avui en dia, a quina edat solen deixar de creure els nens en els Reis Mags i el Pare Noel?  

Depèn de cada curs però, per lo general, podríem dir que comencen a descobrir la veritat sobre els 8 anys.

 

6.- Hi ha cap diferència entre la innocència i el comportament en general, en aquest sentit entre nens i nenes?

En aquest cas, no apreciem gaire diferencia.

 

7.- Com solen assabentar-se?

La gran majoria perquè els hi ho explica algun company o amic. Quan tenen germans grans és molt maco veure cóm fan tot el teatre perquè els seus germans petits segueixin creient en la màgia d’aquestes dates.

 

8.- Si un alumne et preguntes si és veritat el que li han dit de que ‘els Reis són els pares’, què li respondries?

Le diria que ho parlés amb els seus pares i que ells els hi resoldrien els seus dubtes i, per sobre de tot, subratllaria que no li comenti res a cap company/a de classe fins que no hagi parlat amb ells.

 

9.- Cóm es gestiona la situació a la classe, especialment en aquesta època de l’any en què molts treballs i manualitats s’orienten a aquest tema, perquè si hi ha nens que ho saben no s’escampi ràpidament la noticia entre la resta dels alumnes?

A cicle inicial i a tercer no tenim aquest problema, doncs normalment encara no ho saben.

 

10.- Pot un nen sentir-se enganyat  o defraudat pels seus pares quan s’assabenta de què ells són els ´Mags´? És comú?

Diria que la paraula no seria engany, més aviat tristor o inseguretat per por a perdre els regals. Però si veuen que això no canvia i que segueixen havent sorpreses, aquesta part de màgia i il·lusió es manté, especialment quan tenen germans petits. En aquests casos, se senten útils i còmplices dels seus pares a l’hora de mantenir aquest secret i les gaudeixen tant o  més que abans.

 

11.- Com a mestra i mare, en la teva opinió, quina creus que és la millor manera d’explicar-li o confirmar-li a un nen les seves sospites per tal de no ferir la seva sensibilitat?

La meva opinió seria massa personal en aquest sentit. Recomano comprar contes o cartes on s’explica molt bé als pares cóm afrontar aquesta situació si no saben molt bé com fer-ho. És una bona manera de deixar bon gust de boca als nens un cop saben la veritat i que puguin continuar il·lusionats per la màgia i l’alegria d’aquestes festes.

 

12.- Hi ha psicòlegs infantils que aconsellen, entre d’altres coses, retornar-li la pregunta al nen/a perquè aquest pugui analitzar la situació i així gestionar la resposta sense pressió. Et sembla correcte?

No, en la meva opinió si ho fas així li estàs posant més pressió a sobre al nen/a. Crec que el més adient és explicar-los-hi perquè ho entenguin bé i dir-los que ara ells tenen un paper important, doncs es converteixen en còmplices d’aquesta màgia amb els seus pares, perquè els seus germans, cosins amics… segueixin mantenint la il·lusió.

 

 

13.- Què podem fer els pares per allargar aquesta il·lusió dels més petits?

Llegir contes, veure pel·lícules de Nadal, visitar pessebres vivents, anar a la cavalcada de reis, seguir teatralitzant la posada en escena el dia de Nadal o Reis… No obstant, tampoc és convenient allargar-ho més de lo habitual, doncs si són massa grans és més probable que després se sentin ‘enganyats’.

 

14.- Hi ha famílies que prefereixen no explicar als nens que existeixen personatges nadalencs màgics, ja sigui per creences religioses o perquè consideren que es tracta d’una estratègia de consumisme innecessari. T’has trobat algun cas? Són aquests nens o nenes menys feliços, innocents o creatius que la resta?

Tot i que és poc freqüent, sí que hi ha alguna família que decideix no celebrar ni el Pare Noel ni els Reis Mags. Es fan regals directament, com qui celebra un aniversari, però és molt poc freqüent, la majoria prefereix viure la màgia d’aquestes festes.

 

15.- I per últim, independentment de si el nen/a segueix creient o no en els Reis Mags, com a professora, quin tipus de regals aconselles als pares comprar per aquestes dates? Per què?

Primer de tot, recomano posar límits als Reis Mags i a Para Noel, ja que un excés de regals provoca que els nens no els assimilin ni els valorin com es mereixen i, tot i que pugui semblar contradictori, els fa perdre la il·lusió (l’excés, com a tot a la vida, no és bo). També és important escriure amb ells la carta i ajudar-los a seleccionar els regals, evitant la llista de joguines directa d’un catàleg.

 

A partir d’aquí, és aconsellable demanar algun joc de taula per a jugar en família, alguna peça de roba, llibres de lectura i alguna joguina de construcció que els obligui a pensar i fomentar la seva creativitat. Intentaria evitar les joguines de moda (com a molt una), doncs a molt curt termini es queden guardades a l’armari. Per últim, sempre està bé conscienciar als nens que els Reis i Pare Noel han de portar regals a molts altres nens i nenes com ells i que, per tant,  és probable que no els portin tot el que demanen. La frase ‘i el que les seves Majestats els Reis Mags desitgin’ també és molt efectiva, doncs els hi estem inculcant implícitament que a la vida no sempre es pot aconseguir tot el que un desitja i que s’ha de valorar tot el que es té o es rep.

Per |2019-01-09T09:58:54+01:00desembre 28th, 2018|ENTREVISTES|0 Comentaris

T’animes a comentar?